Hi ha una malaltia anomenada "agnòsia visual" (relacionada amb la intel·ligència humana de pensar amb conceptes) per la qual es perden els conceptes perceptius i les persones que la pateixen són incapaces de reconèixer els objectes que veuen o la cara de les persones, fins i tot dels familiars.
Aquí us deixo el tràiler de la pel·lícula Agnòsia.
Després d’haver-lo vist, com creieu que seria la vida d’una persona que pateix aquesta malaltia neurològica dia a dia? Sense reconèixer les persones que t'estimen, la teva família... es pot arribar a ser feliç?
Marta Clariana
Crec que una persona que pateix aquesta malaltia neurològica ha d'estar molt confosa i es deu sentir molt estranya comparat amb les altres persones, sent que tothom té certes habilitats per a reconèixer a la gent i ella no, sent que tothom veu el mateix menys ella, encara que el que ella veu és el que ha vist sempre i si no sabés que les altres persones no veuen o no són com ella, es sentiria normal.
ResponEliminaAquesta persona si té un bon ambient pot ser molt feliç, sempre estarà neguitosa i nerviosa perquè veu formes deformades, però si hi ha gent que l'estima i l'ajuda estarà bé.
Marta Bargalló
Crec que una persona que pateixi aquesta malaltia, la seva vida deu ser d'incertessa, i es veu molt diferent de les altres persones.
ResponEliminaCrec que ella, no pot ser molt feliç, ja que sempre estarà neguitosa i voldrà ser com les altres persones. El millor que li pot passar es que tingui persones al seu costat que l'ajudin.
Ferran Galan
No coneixia aquesta malaltia, ni tampoc coneixia la pel.licula.
ResponEliminaDesprès de veure el tràiler puc dir que jo crec que una persona amb aquesta malaltia mai podria arribar a ser plenament feliç.Potser és feliç en un moment perquè té gent que l'estima i l'ajuda al costat i la pot fer feliç però que aquesta felicitat será a curt termini fins que començi a veure les coses amb deformitat o s'oblidi de qui és aquella persona que l'estava fent feliç.
Ha de ser molt dur per aquesta persona, sentir-se sola davant les coses ja que no les renoceix ,crec que deu sentir molta por. I també trobo que ha de ser molt dur per les persones que l'envolten, ja que tractar una persona amb aquesta malaltia requereix molta paciència i delicadessa.
Milena García