PLATÓ I ARISTÒTIL

TEORIA DEL MÓN MATERIAL I DELS MODELS

Durant el període central o ontològic, el període més important de la filosofia grega, que té lloc durant el segle lV a.C. Plató i Aristòtil tenen dues idees oposades respecte les idees (models intel·ligibles de les coses materials) i respecte els éssers concrets ( la idea està en la cosa).
Per una banda Plató diu que existeixen idees i que aquestes idees són el model de les coses materials concretes. Les coses copien, imiten o participen de les Idees perfectes i pures. Afirma que ha d'existir un Món de les Idees per donar coherència al llenguatge. Per Plató existeixen dos móns diferents:

1. Un món sensible, material (nostre) que és imitació i còpia.
2. Un món de les formes pures que són models

Per altra banda Aristòtil nega l'existència de dos móns. Accepta que hi ha idees però que estan separades de les coses.

Primer de tot: QUÈ EN PENSES D'AQUESTA TEORIA?
I en segon lloc: A FAVOR DE QUINS DELS DOS FILÒSOFS ESTÀS, O SI MÉS NO QUIN CREUS QUE VA MÉS ENCAMINAT?

Marta Bargalló

Mort de Sòcrates

La mort de Sòcrates 
(Jacques-Louis David 1787)

Tot i que es pugui creure el contrari, Sòcrates no va deixar cap escrit, ja que en l'època històrica  en què aquest va desenvolupar i va dur a terme el seu treball, predominava l'ensenyament oral. És un home que, sens dubte, ha ressonat sense parar en la pròpia cultura europea.

Interessa la seva mort perquè, segons la interpretació que en fa Plató, presenta una mort purament tràgica, però al seu torn exemplar. Tràgica per la situació, per com va succeir, per com va ser duta a terme; exemplar per la seva força ... per la seva valentia.

Una mort que planteja, per tant, un problema entre la relació de l'individu mateix amb la societat, amb la seva pròpia existència, amb la justícia, amb les lleis.

Aquest caràcter exemplar que posseeix Sòcrates fa que la nostra pròpia manera d'apropar-nos a ell sigui al seu torn singular: només arribem a veure la seva imatge reflectida en els Diàlegs de Plató, en alguna comèdia d'Aristòfanes o diversos escrits de Xenofont.

Aproximadament l'any 399, tres ciutadans l'acusen de tres delictes: corrompre a la joventut, no respectar els determinats déus antics de la ciutat, introduir noves divinitats.

Val a dir que aquests processos considerats d'impietat, els quals implicaven de forma extrema i directa una culpa davant la pròpia pàtria, els pares, els morts ... i una mica més important, els déus, havien estat relativament freqüents feia ja alguns anys a Atenes.

No en va, per aquests motius, Anaxàgores havia hagut d'abandonar Atenes, igual que Aspasia, Protàgores, Diògenes de Melos, i fins i tot Eurípides.

Cal ressenyar que la religió grega era, pròpiament, una religió que no tenia ni posseïa una determinada classe sacerdotal que l'administrés. No obstant això, aquesta acusació d'impietat no sembla ser un argument que majorment justifiqués la condemna.

Malgrat aquest fet, la votació contra Sòcrates no va ser en un primer moment nombrosa, encara que va ser, però, condemnat tristament a mort. El judici va tenir lloc a l'Àgora davant 500 ciutadans majors de 30 anys, seleccionats a l'atzar entre tots aquells que voluntàriament es van presentar a oficiar de jutges.

En el cas de Sòcrates no disposem de la presentació de l'acusació però, gràcies, com ja s'ha dit, a Plató i Xenofont, coneixem els arguments presentats per Sòcrates en el seu "defensa". Es va limitar, segons aquests, a demolir l'acusació mostrant totes les seves inconsistències i va arribar fins i tot a denigrar tot el teatre, burlant-se d'aquells que volien que desaparegués.

Si bé l'assassinat va ser trist, ho és encara molt més les dades de la tan esmentada votació: 280 dels 500 jurats van votar per la seva culpabilitat, quedant-se a 31 vots de la innocència (necessitava 251, és a dir, més de la meitat de vots a favor de la seva innocència). Sòcrates, en comptes d'intentar obtenir una condemna més lleu, va prendre la decisió de seguir els seus principis fèrriament i va insistir que els homes d'Atenes admetessin la seva equivocació.

Entre els molts trets que Plató destaca d'aquest filòsof, en tres diàlegs que exposen amb extraordinària bellesa els seus últims moments (el Fedó, la Apologia i el Critó), aquest ressalta la seva negativa a fugir, ja que per Sòcrates era menys important salvar la seva vida d'acatar les lleis.

Què en penseu de la dignitat de Sòcrates i de que per ell fos millor patir una injustícia que cometre-la?

Marta Clariana

Què en penseu d'aquesta vinyenta? Creieu que reflecteix la realitat de l'època?

Ferran Galan

Com sabem què està bé i què no? Qui ens ho diu...?

Sòcrates tenia una forma particular d'ensenyar. Per fer-ho, anava per les plaçes públiques parlant amb la gent sobre les coses aplicant la seva teoria, anava fent preguntes. Va utilitzar dos mètodes: la ironia i la maièutica. Al segon concepte, Sòcrates mostrava ingenuïtat i anava guiant amb preguntes als ciutadans cap a la veritat, volia que ells sols trobessin el camí, el coneixement, la veritat, sense haver de dir-lis el que estava malament i el que estava bé. Per tant, ningú ens diu què està bé i què malament, hem de ser nosaltres mateixos els que ho descobrim.   


Itziar Muiños

MAPA CONCEPTUAL DE SÒCRATES

MAPA CONCEPTUAL SÒCRATES (cliqueu sobre l'enllaç)

 Itziar Muiños

MAPA CONCEPTUAL SOFISTES

El mapa conceptual dels sofistes està dividit en dos. Un es on parla de les característiques dels sofistes i l'altre, de Protàgores i de Gòrgies.

 Cliqueu a sobre i obrireu l'enllaç de les característiques dels sofistes

Cliqueu a sobre i obrireu l'enllaç dels autors sofistes

QÜESTIONARI SOFISTES I SÒCRATES

TEMA 2: SOFISTES I SÒCRATES

Qüestionari:

1- Explica en què consisteix el mètode socràtic.
El mètode de Sòcrates és un camí per l'assoliment de la veritat com a resultat del diàleg. Aquesta conversació es realitzava a partir de preguntes i consta de dos moments:
-El primer pas és la ironia, en què Sòcrates es mostrava ignorant davant de les qüestions plantejades, donant el protagonisme al seu interlocutor.
- El segon pas era la maièutica. Sòcrates, que es reconeixia ignorant, mostrava ingenuïtat i guiava amb preguntes als ciutadans cap a la veritat.


També podem dividir el mètode socràtic en cinc passos pel pensament:
1. Llista d'afirmacions i hipòtesis.
2. Buscar excepcions d'aquestes hipòtesis.
3. Si la regla té excepcions, és falsa o imprevista.
4. Refer la regla o afirmació de manera que tingui en compte les excepcions.
5. Repetir el procés tantes vegades com sigui possible.


2- Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen?
Segons Sòcrates, el bé és allò que considerem just, objectivament. La veritat és el coneixement que et permet saber quin és el camí del bé. Quan actuem malament és per ignorància, és a dir, desconeixement de la veritat.


3- Compara les actituds filosòfiques sofistes amb el pensament de Sòcrates:

• Nihilisme ontològic (segons els sofistes): No existeix un ésser substancial i permanent al canvi. (segons Sòcrates): El contrari, si que existeix l'ànima, que és immutable i infinita.

• Fenomenisme (segons els sofistes): L'aparença és l'única forma de ser real. (segons Sòcrates): L'home és un ésser substancial que existeix en matèria (el cos) i en forma (l'ànima).

• Subjectivisme (segons els sofistes): L'home és l'únic criteri de veritat dels judicis. (segons Sòcrates): El bé és subjectiu, que el creen els homes.

• Sensisme: (segons els sofistes): L'experiència és l'única font de coneixement. (segons Sòcrates): Tots tenim un coneixement innat.

• Convencionalisme: (segons els sofistes): La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d'un pacte. (segons Sòcrates): És un fet natural que ens organitzem.

• Positivisme: (segons els sofistes): Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus. (segons Sòcrates): Les lleis han estat creades pel coneixement dels homes i no vol dir que siguin veritat o mentida. Hi ha lleis més naturals que altres.

• Relativisme: (segons els sofistes): Les normes socials estan en funció de cada societat, de cada època i dels interessos de cada moment. Per tant, canvien quan les circumstàncies ho requereixen. (segons Sòcrates): És pel coneixement de la veritat.

• Escepticisme: (segons els sofistes): No existeix la veritat universal, tot pot ser a la vegada veritable i fals. (segons Sòcrates): A través del diàleg, es pot trobar la veritat i el camí del bé. Si actues malament és per desconeixença del bé.

4- Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics?
Per Sòcrates, el llenguatge és el mitjà per entendre el camí del bé. A partir del diàleg, ell fa preguntes per arribar a trobar la veritat. Per els sofistes, el llenguatge és l'instrument per assolir èxit i poder: mitjançant la retòrica.


5- Què penses de l'actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?
A Sòcrates se li pot aplicar la famosa frase de: "perseguir les idees i pensaments fins a la mort". El seu únic crim va ser el de preguntar que podia ser molest per alguns, el perquè de les seves vides, dels seus actes, pensaments, sensacions a la gent del carrer i el d'introduir-los preguntes noves que els fessin pensar realment en tot allò que els envoltava. Sòcrates per aquest "crim" va acceptar la seva mort abans de cometre una injustícia. És un acte que demostra molta valentia i que és fidel als seus pensaments. Si ho va decidir va ser perquè com a filòsof que era s'ho havia pensat amb profunditat i havia arribat a la conclusió que allò era el millor per a ell, o si més no, era el que li dictava el cor.

MAPA CONCEPTUAL PRESOCRÀTICS

- Mapes conceptuals filosofia presocràtica, mites i filòsofs més destacats:
(per veure-ho cal que cliqueu sobre els següents enllaços)

PERÍODES DEL PENSAMENT GREC (cliqueu sobre l'enllaç)

ELS MITES (cliqueu sobre l'enllaç)

MAPA CONCEPTUAL PRESOCRÀTICS (cliqueu sobre l'enllaç)

QÜESTIONARI PRESOCRÀTICS

TEMA 1: FILOSOFIA PRESOCRÀTICA

Qüestionari:



1- En quants períodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són? 

1. Període físic o presocràtic.
2. Període humanísitc.
3. Període central o ontològic.
4. Període ètic.
5. Període religiós o romà.

2- A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyen al període ètic i els neoplatònics, al període religiós o romà.

3- Escriu en 3 línies en què consisteix el "pas del mite al logos".

El "pas del mite al logos" representa l'inici de la filosofia ja que, per primera vegada, es rebutjen les explicacions o respostes tradicionals i arbitràries i es busquen les explicacions lògiques i racionals. És a dir, s'origina una nou model de pensament basat en la raó.

4- Com es poden classificar els mites?

Generalment, els mites es classifiquen en tres tipus:

- Sagues: Històries dels orígens.

- Contes: Historietes humorístiques

- Mites: Situacions humanes tràgiques i profundes.

També es poden dividir segons la seva funció en:

- Cosmogònics: expliquen la creació del món.

- Teogònics: es refereixen a l'origen dels Déus.

- Antropogònics: es refereixen a la creació de l'home.

- Etiològics: intenten explicar l'origen i el perquè d'institucions escatològiques: la fi del món, el més enllà,...

- Morals: narren la lluita entre el bé i el mal.

5- Quina és la intenció i el valor dels mites?

Els mites tenen una funció principalment educativa (catàrtic: purificador). Volen transmetre un missatge a través d'una història i d'imatges. Pretenen donar al públic una lliçó de comportament, valors humans i explicar fets que la raó no pot.

6- Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

      DIONÍS               APOL·LO

A la mitologia grega hi ha dos nivells diferents de divinitats:

1. Els déus aeris: representats per Apol·lo (símbol dels déus de sobirania, que anomenem olímpics)

2. Els déus terrestres: representats per Dionís (simbolitza els déus terrestres d'origen neolític)

Apol·lo i Dionís són considerats moltes vegades com contraris, però també com a complementaris. El déu Apol·lo era la representació de l'ordre, els seny i la mesura. En canvi, Dionís representa sobretot el desordre, el joc, el vi i la festa.

7- En què consisteix el mite de l'Alétheia?

El mite de l'Alétheia defensa que la veritat és molt difícil d'assolir ja que no és òbvia i només la poden conèixer uns escollits: els "il·luminats". La veritat no té perquè estar oculta i restringida només als déus, sinó que els homes, utilitzant la intel·ligència i la racionalitat (Logos), poden arribar a descobrir-la. Aquest plantejament, que és el pas del mite al logos, representa l'inici de la filosofia. 

8- Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

- Econòmic: Grècia necessita el contacte amb altres civilitzacions per comercialitzar i això provoca que puguin contrastar les seves maneres diferents d'entendre el món amb altres cultures.

- Sociològic: Els grecs tenen a prop el poder polític, coneixen els governants i els poden criticar a l'àgora (plaça pública). Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Hi ha una tendència a buscar la isonomia (igualtat de tothom davant la llei).

- Religiós: Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d'organitzar els cultes religiosos. Generalment, els sacrificis els ofereix un basileus (rei) que feia funcions purament simbòliques i sacrificis rituals en nom de la ciutat.

- Educatiu: Els grecs tenen l'obligació de participar en la política de les ciutats: han de saber argumentar, debatre i buscar raons per les accions i decisions que es prenen. Per tant, utilitzen sempre el logos i han de deixar de basar-se en mites. També són importants la geometria i la física egípcies.

9- Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

Tales va ser el precursor de l'Arkhé. Defensava la teoria materialista: l'arkhé, l'Univers, tot el què coneixem, prové de l'aigua. Per tant, tot és físic, racional, material. L'aigua és creadora de tot i és l'origen de totes les coses físiques. Es pot explicar l'origen amb un element natural, lògic.

En canvi, Pitàgores defensava una teoria més abstracta. Explicava que les matemàtiques són l'origen i el component de tot. Concebia l'Univers com un teorema matemàtic, així que l'arkhé és el conjunt de nombres que el formen.

10- En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

El filòsof presocràtic Heràclit defensa la idea del canvi, el dinamisme de l'Univers. Tot està en constant canvi, moviment. L'esdevenir existeix.

Contràriament, la teoria de Parmènides, també presocràtic, defensa que el canvi no pot existir perquè és lògicament contradictori. El canvi significa passar de ser a "no-ser". Com que no podem "no-ser", el canvi no pot existir. Per aquest motiu, Parmènides defensa que l'Univers és estàtic, el temps no existeix perquè el canvi no es pot produir.

11- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Les teories dels presocràtics més actuals són la d'Heràclit, que defensa que l'Univers és dinàmic i sempre està en moviment. Tot canvia. Les teories actuals, segueixen defensant que l'Univers està en constant expansió. 

També podem considerar actual la teoria Atomista defensada per Demòcrit. Aquesta teoria defensa que els àtoms són la partícula més petita que pot existir per la qual està format tot. També Pitàgores destaca actualment per la investigació en el camp de les matemàtiques. El llenguatge de la ciència actual són les matemàtiques. Sense elles, no es pot fer ciència. Per tant, els descobriments de Pitàgores són vitals en l'actualitat.


(respostes contrastades entre els membres del grup)

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Som la Marta Bargalló, l'Itziar Muiños, en Ferran Galan i la Marta Clariana.
A partir d'ara el blog complementarà la matèria d'Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.
Pròximament publicarem entrades noves.



Love of wisdom ("amor per la saviesa")