Cercar en aquest blog

dilluns, 30 de maig del 2011

EL CONEIXEMENT I ELS SENTITS

En tot coneixement hi intervé un subjecte, que és el que coneix i un objecte, allò del qual és conscient el subjecte. Per a tenir coneixement el éssers humans utilitzem el sentits per incorporar-los i convertir-los en coneixements propis. En aquesta fotografia  hi ha un home parant l’orella, un dels nostres sentits en el qual podem percebre sons, prenent atenció per entendre i aprendre algun concepte, que és la base del coneixement.
Interpreteu aquesta fotografia i doneu la vostra opinió.
Marta Bargalló

LA VERITAT

Us penjaré un video que m'he quedat impactat desrprés de veure'l, jo no comparteixo el que diu però m'ha cridat la atenció, que n'opineu?

http://www.youtube.com/watch?v=G74syRnKUUc

LA LLIBERTAT


Esteu d'acord amb aquesta frase? Ho podeu completar amb l'article de la Marta Clariana.

Ferran Galan

CONEIXEMENT I VERITAT

Ludwig Wittgenstein



La totalitat de la realitat és el món. La imatge, diu Wittgenstein, és un model de la realitat; i tanmateix pot ser verdadera o falsa.

«Una imatge per explicar el concepte de veritat: una taca negra sobre un paper blanc ; la forma de la taca pot ser descrita dient per a cada punt del full si és blanc o negre. El fet que un punt sigui negre correspon a un fet positiu, el fet que un punt sigui blanc (no negre) correspon a un fet negatiu. Si indico un punt de la superfície, això correspon a una hipòtesi proposada a un judici, etc., etc.»
«Però per poder dir que un punt és negre o blanc, em cal primer de tot saber quan un punt serà anomenat blanc i quan serà anomenat negre; per poder dir «p» és verdadera (o falsa), em cal haver determinat en quines circumstàncies dic «p» verdadera, i per allà determino el sentit de la proposició.»
«El punt on la metàfora campana és aquest : podem ensenyar un punt del full de paper sense saber si és blanc o negre ; mentre que una proposició desenganxada del seu sentit no correspon a res, ja que no denota cap cosa (valor de veritat) de la qual les qualitats puguin ser anomenades verdaderes o falses; el verb d'una proposició no és «és veritat» o « és fals», com ho creia Frege, - però cal que allò que «és veritat» contingui ja el verb.»

Què en penseu de la concepció de la veritat de Wittgenstein?

Marta Clariana

L'ÉSSER HUMÀ

http://www.youtube.com/watch?v=Geg_6Xoy04s

L'actuació policial a la plaça de Catalunya acaba amb més de 120 ferits

Actualitzat a les 11:42 h 28/05/2011

Milers de persones han tornat a ocupar la plaça de Catalunya un cop que els Mossos d'Esquadra s'han retirat després de cinc hores d'actuació que havien de servir per condicionar l'espai per a la Champions i fer-hi tasques de neteja. No obstant això, la policia ha carregat amb cops de porra contra els indignats i els han disparat pilotes de goma mentre mantenien una resistència pacífica. Fins a 121 persones n'han sortit amb ferides lleus, entre les quals 37 policies. També hi ha un detingut. Els acampats s'han dividit en diversos grups a la ronda de Sant Pere, en un extrem de la plaça, i al centre, on 200 indignats s'han negat a abandonar la plaça. Finalment, la policia s'ha retirat i la plaça de Catalunya s'ha tornat a omplir de persones. Els indignats han convocat una nova concentració per aquesta tarda, a les set.

Uns 200 agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana han acordonat a les set del matí la plaça de Catalunya de Barcelona, on fa dotze dies que acampen els indignats. Segons la policia, l'objectiu de l'operació era que els equips de neteja poguessin accedir a la plaça i retirar els objectes considerats perillosos, com ampolles de vidre, pals o bombones de butà. Tot plegat, en previsió de les possibles celebracions per la final de la Champions del Barça de dissabte.

121 ferits i un detingut

Malgrat la resistència pacífica dels concentrats, els agents han actuat amb contundència i han acabat disparant trets a l'aire i pilotes de goma, i carregant amb cops de porra. El balanç final ha suposat més de 120 ferits lleus, amb rascades, contusions o ferides al cap, dels quals 37 eren mossos. Fins a dotze persones han estat traslladades a l'Hospital Clínic i a l'ambulatori del carrer de Manso. A més, hi ha un detingut.

Els indignats s'han negat a marxar de la rodalia de la plaça perquè no s'acabaven de creure la versió policial que una vegada netejada els deixarien tornar a acampar-hi.
_____________________________________________________________

«
Només la democràcia ... és susceptible d'una absoluta llibertat, llibertat que es defineix com el poder que té cada home de fer el que no estigui prohibit per la llei.
»

Veient el vídeo i l'article, podem dir que el nostre sistema és totalment democràtic?
Som plenament lliures dins la nostra societat?

Marta Clariana

SOM ANIMALS SOCIALS

A l'hora de treballar l'ésser humà a classe una de les coses que més m'ha cridat l'atenció ha sigut que l'ésser humà és un animal social. Aquesta idea va ser transmesa per Aristòtil en un principi. Mai m'havia plantejat la idea de que cadascú de nosaltres necessita als altres si o si per desenvolupar-se i per crèixer interiorment , és a dir, per desenvolupar-se com a persona. Tot i que aquesta afirmació ha sigut tema de molts debats, jo penso que si que és cert que una persona sòla en el mòn no és podria desenvolupar i que ja sigui per un factor o altre necessita la resta d'éssers vius.
Què en penseu vosaltres?



Milena García

UN PENSADOR DIFERENT

"¿Tu verdad?No,la verdad,
y ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela."

                                      Antonio Machado: ¨Proverbios y cantares¨

Machado tot i no ser un filòsof, sinó que sent un poeta molt famòs també va pensar sobre la veritat i la essencia d'aquesta.M'ha semblat curiós posar aquest fragment escrit per Machado ja que hem sembla interesant veure que no nomès filòsofs com Sòcrates o Kant van pensar i aprofundir filòsoficament sobre temes com la veritat.
La idea que Machado tenia sobre la veritat i que va voler transmetre en aquest fragment va ser que hi ha una veritat comuna per a tothom, és a dir, que no hi ha una veritat vàlida per a cada persona en concret, i que a la nostra vida hem de lluitar i treballar per trobar aquesta veritat comuna que ens relaciona i ens uneix.

Milena García

diumenge, 22 de maig del 2011

VIURE: UNA OPORTUNITAT




Amb aquesta videocreació que té com a títol : VIURE: UNA OPORTUNITAT hem volgut mostrar que és l’ésser humà a través del que aquest viu, la vida. Hem volgut mostrar que l'home té un sentiments, que va descobrint i donant a conèixer durant la seva vida, que aquests sentiments li fan valorar-la d'una manera positiva o bé negativa.
Hem volgut mostrar que hi han diferents valors també que donen sentit a la nostre vida, i tot i que hi hagin molt i no els haguem pogut mostrar tots hem volgut mostrar alguns molt important per nosaltres. La solidaritat per exemple, un dels sentiments més importants de la nostra vida ens pot venir a través de saber donar als altres. També hem volgut mostrar que l'home durant la vida té alts i baixos però que hem de saber tirar endavant, i lluitar per el que volem, per això cal dir que la vida és com una cursa plena d'obstacles, que tot i que alguns costin de superar, hem de intentar-ho, no donar les coses per perdudes sense lluitar per elles. Hem volgut destacar la igualtat, ja que considerem que no tots tenim les mateixes característiques físiques però que en el fons tots som iguals, i la vida ha de ser igual de respectable per a tots i cadascun de nosaltres.
Aquests sentiments i valors, és mostren en tots els éssers humans, però cadascú els viu d'una manera o altra i els saps apreciar d'una forma diferent.
El que hem volgut mostrar d'una manera més general,és que l’ésser humà és un animal social i que necessita a la societat per desenvolupar-se i sentir-se i ser tal com és ell. Què és aquesta societat la que condiciona al ésser i li fa desenvolupar i descobrir d'una manera o altra aquests sentiments i valors que l'acompanyaran durant tot el seu llarg camí: la vida.


Videocreació de filosofia realitzada per:
- Alba Pou
- Ferran Galan
- Milena García
- Marta Bargalló
- Marta Clariana

dijous, 3 de març del 2011

FILOSOFIA POLÍTICA

Si busquem què és la filosofia política trobem el següent:

¨La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'ètica aplicada.
A l'antiguitat clàssica incloïa tot allò que no era ontologia o filosofia sobre la natura i el món físic i es basava en definir el paper de l'individu a la societat, així com la forma idònia de govern. A l'Edat Mitjana les qüestions tractades es van ampliar per incloure la relació entre política i religió, mentre que a partir de l'Edat Moderna les tesis del contracte social van centrar el debat política. Modernes són també les principals escoles polítiques, amb un rerefons filosòfic evident, que van desembocar en la ideologia política contemporània, unida a l'anàlisi econòmica¨


Un cop llegit el servei que fa la filosofia política, reflexionant m'he adonat de la importància d'aquesta part de la filosofia. Jo crec que la política és important per poder organitzar la societat i per intentar fer que les coses funcionin bé, però precisament per això penso que si volem una política perquè la societat funcioni és perquè ens interessa aquesta societat. Si ens interessa aquesta societat, crec que més important que fer lleis,fer que es compleixin,estar ben organitzats,... és analitzar que busca aquesta societat, quina és la manera de fer que aquesta visqui bé en societat, de que hi jugui un paper i s'hi senti agust, que ho fagi bé.I és precisament per això que trobo molt important el paper de la filosofia en aquest aspecte i l'ajuda que d'una o altre manera proporciona a la políticca.

Qué en penseu vosaltres? Trobeu que l'actuació d'aquesta branca de la filosofia és important i per els mateixos motius que jo?


Milena García

L'ÈTICA DE KANNT



Un dels autors dels quals hem parlat a classe ha sigut Immanuel kannt. He trobat interessant aquest video que explica una mica quina era la manera de pensar de Kannt i la seva vida. Què en penseu?

Milena García