La totalitat de la realitat és el món. La imatge, diu Wittgenstein, és un model de la realitat; i tanmateix pot ser verdadera o falsa.
| « | Una imatge per explicar el concepte de veritat: una taca negra sobre un paper blanc ; la forma de la taca pot ser descrita dient per a cada punt del full si és blanc o negre. El fet que un punt sigui negre correspon a un fet positiu, el fet que un punt sigui blanc (no negre) correspon a un fet negatiu. Si indico un punt de la superfície, això correspon a una hipòtesi proposada a un judici, etc., etc. | » |
| « | Però per poder dir que un punt és negre o blanc, em cal primer de tot saber quan un punt serà anomenat blanc i quan serà anomenat negre; per poder dir «p» és verdadera (o falsa), em cal haver determinat en quines circumstàncies dic «p» verdadera, i per allà determino el sentit de la proposició. | » |
| « | El punt on la metàfora campana és aquest : podem ensenyar un punt del full de paper sense saber si és blanc o negre ; mentre que una proposició desenganxada del seu sentit no correspon a res, ja que no denota cap cosa (valor de veritat) de la qual les qualitats puguin ser anomenades verdaderes o falses; el verb d'una proposició no és «és veritat» o « és fals», com ho creia Frege, - però cal que allò que «és veritat» contingui ja el verb. | » |
Què en penseu de la concepció de la veritat de Wittgenstein?
Marta Clariana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada