Crítica d'Aristòtil a la filosofia idealista de Plató
El dibuix que es presenta és bastant representatiu per comprendre l'idealisme filosòfic de Plató i la crítica d'Aristòtil.
La filosofia idealista de Plató és que per explicar la veritat dels fenòmens i éssers d'aquest món, planteja l'existència del món de les idees, en el qual hi hauria les veritats autèntiques i els éssers autèntics o reals, en canvi, en aquest món físic només existirien els reflexos o còpies imperfectes d'aquests éssers reals. El món sensible seria el món de les aparences. De tal manera que per a tots els éssers o fenòmens d'aquest món hi hauria un model, una idea en el món intel·ligible.
Aristòtil va reaccionar contra aquesta teoria idealista, i va dir que Plató inventa innecessàriament el món de les idees per explicar el món sensible o món material, ja que els fenòmens del món sensible s'expliquen en virtut de les seves pròpies lleis, les quals trobem investigant les característiques dels propis fenòmens sensibles.
L'escola d'Atenes. A la imatge, detall de L'Escola d'Atenes (1510-1511), un dels més famosos frescos que Rafael va pintar per decorar les estances del Vaticà. Presideixen l'immens fresc Plató i Aristòtil, dialogant i sostenint cada un d'ells una de les seves obres (El Timeu i l'Ètica). El gest de Plató, assenyalant cap al cel (l'idealisme platònic) sembla ser contradit pel d'Aristòtil, que assenyala la terra (un únic món). És, naturalment, una recreació fantasiosa del que va poder haver estat l'Acadèmia de Plató.
Marta Clariana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada