Creieu que del contacte de l'amor el món es torna poètic? Té algo a veure l'amor platònic?
Ferran Galan
dilluns, 28 de novembre del 2011
"EL MITE DE LA CAVERNA" DE PLATÓ
(cliqueu sobre l'imatge per ampliar)
Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.
Itziar Muiños
diumenge, 27 de novembre del 2011
EL PENSAMENT ARISTOTÈLIC
Crítica d'Aristòtil a la filosofia idealista de Plató
El dibuix que es presenta és bastant representatiu per comprendre l'idealisme filosòfic de Plató i la crítica d'Aristòtil.
La filosofia idealista de Plató és que per explicar la veritat dels fenòmens i éssers d'aquest món, planteja l'existència del món de les idees, en el qual hi hauria les veritats autèntiques i els éssers autèntics o reals, en canvi, en aquest món físic només existirien els reflexos o còpies imperfectes d'aquests éssers reals. El món sensible seria el món de les aparences. De tal manera que per a tots els éssers o fenòmens d'aquest món hi hauria un model, una idea en el món intel·ligible.
Aristòtil va reaccionar contra aquesta teoria idealista, i va dir que Plató inventa innecessàriament el món de les idees per explicar el món sensible o món material, ja que els fenòmens del món sensible s'expliquen en virtut de les seves pròpies lleis, les quals trobem investigant les característiques dels propis fenòmens sensibles.
L'escola d'Atenes. A la imatge, detall de L'Escola d'Atenes (1510-1511), un dels més famosos frescos que Rafael va pintar per decorar les estances del Vaticà. Presideixen l'immens fresc Plató i Aristòtil, dialogant i sostenint cada un d'ells una de les seves obres (El Timeu i l'Ètica). El gest de Plató, assenyalant cap al cel (l'idealisme platònic) sembla ser contradit pel d'Aristòtil, que assenyala la terra (un únic món). És, naturalment, una recreació fantasiosa del que va poder haver estat l'Acadèmia de Plató.
Marta Clariana
dijous, 24 de novembre del 2011
TEORIA HILEMÒRFICA
Aristòtil deia que l'ésser era la matèria primera més la forma substancial.
Deia que la substància és dividia en dues parts:
1. Matèria: és allò de què està format l'ésser.
2. Forma: és el que determina la matèria.
Aquestes tres cadires són de fusta, fetes del mateix material però no de la mateixa matèria.
Deia que la substància és dividia en dues parts:
1. Matèria: és allò de què està format l'ésser.
2. Forma: és el que determina la matèria.
Comparteixen la mateixa forma.
En canvi, aquestes dues cadires es diferencien tan en la forma com en matèria.
ESTEU D’ACORD AMB AQUESTA TEORIA D’ARISTÒTIL?
Marta Bargallódiumenge, 6 de novembre del 2011
"LA REPÚBLICA" DE PLATÓ : LLIBRE II
[Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l'estat i en els assumptes més importants]
En aquest apartat s’estableix un diàleg entre Sòcrates i Adimant.
Llavors Sòcrates diu que quan un objecte és més gros té mes justícia, mentre que pel contrari, quan és més petit té menys justícia.
Primer de tot, examinaran la justícia a les ciutats, i en faran una descripció i, després, l’examinaran en els homes en particular.
[La fundació de la ciutat. Les professions més necessàries]
Sòcrates: “Una ciutat neix perquè ningú és autàrquic, sinó mancat de moltes coses.
“Homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se”.
A la convivència de les persones l’anomenen ciutat.
- La primera i la màxima necessitat de l’home és la provisió de queviures per a poder existir i viure.
- La segona necessitat és l’habitatge.
- La tercera necessitat és el vestir i altres coses per l’estil.
[Necessitat de mercaders i d'obrers]
Segons Plató, cadascú ha de fer el seu propi ofici per tal de col·laborar amb els altres, és a dir, si cadascú s’especialitza en alguna cosa podrà compartir amb els altres els productes que sigui capaç de crear i els altres faran el mateix amb ell. La creació d'aquesta ciutat ideal s'encaminarà a fer realitzable la justícia. Això suposarà articular-ho tot i totes les professions (comerciants, mercaders, marxants i obrers) que els seus ciutadans hi desenvoluparan tenint present que cadascú ha d'exercir una professió per naturalesa i així, s'aconseguirà la perfecció de la ciutat.
Tota l'economia ha de regir-se tenint en compte aquest principi de naturalesa ja que, si es així, la justícia serà possible a la ciutat.
Les idees principals d'aquest fragment són:
- Establiment d'un mercat a la ciutat i la moneda com a signe de l'intercanvi.
<<I què? A la mateixa ciutat com bescanviaran mútuament allò que cadascú fa? Perquè per a això hem fundat una ciutat i establert una comunitat.>>
<<Es evident que ho faran>>-va respondre ell- <<tot comprant i venent.>>
<<De manera que d'això ens en resultarà un mercat, i la moneda com a signe de l'intercanvi.>>
- Articulació de les professions:
- L'estil de vida dels obrers (vestimenta, construccions, menjar i llar dels obrers)
<<Pimer examinem quina vida menaran els qui s'han preparat així. Quina que no sigui fer-se el menjar i el vi, i els vestits i el calçat? Després d'haver-se edificat cases, a l'estiu quasi sempre treballaran descalços i desvestits; a l'hivern vestits i calçats suficientment. Per menjar es prepararan farina de blat o de civada: la couran o bé la pastaran fent pa o boniques coques que posaran sobre joncs o fulles netes. Es reclinaran recolzant en llits fets de murtra o de corretjoles, i banquetejaran ells i els seus fills. Es coronaran per beure el vi per himnejar els déus. Conviuran amablement i no faran fills més enllà de la seva fortuna, i es protegiran contra la pobresa i contra la guerra.>>
[Creixença de la ciutat]
En aquest fragment trobem un diàleg entre Sòcrates, sempre protagonista, i Glaucó. Aqui deixen de banda el tema de la justícia i la injustícia i passen a parlar de l'evolució de les ciutats. Glaucó diu que l'evolució de les ciutats depèn de la quantitat de persones que l'habitin. Una ciutat amb pocs habitants s'abastirà amb pocs materials, els suficients per viure (menjar, residència, roba...). En canvi, una ciutat on el nombre de ciutadants és més elevat, veurà la possibilitat d'evolucionar ja que hi haurà més necessitats i consum. Aquest fragment va molt lligat amb el següent que parla de la guerra.
Mapa conceptual
[Origen de la guerra; necessitats dels exèrcits]
- El poble era el principal problema de l'època. Hi havia una població molt elevada i molt poc territori per poder-se fer càrrec de la població.
- Justificació de la guerra per la necessitat d'expandirse i conquerir nous territoris. Havien de guanyar territoris de les seves poblacions veïnes, i això es feia mitjançant les guerres.
- És a dir, Plató ens diu que l'origen de les guerres és per la passió de la gent cap a la població (de la frase 8 a la 11 de la pàgina 60)
- També ens diu que que qualsevol persona pot formar part de l'exèrcit, i que cap població no es més important que una altre. (ens ho diu al primer paràgraf de la pàgina 61)
[El bon soldat: coratge i braó, però també delicadesa envers els aliats]
Volien construir una ciutat perfecte, on regnés la pau i l'harmonia. Glaucó i Sòcrates debaten sobre com ha de ser un bon guardià, ja que ha de defensar la ciutat. Aquest haurà de ser valent i lluitar bé (podem obervar com ha de ser la complexitat corporal que ha de tenir el guardià), ser amable i manyac amb els amics i conegut, però ferotge amb els enemics.
I la de l'ànima que tingui, si més no, fogocitat.
''Es pregunten a on podran trobar un tarannà amable i fogós a la vegada? Perquè la naturalesa suau sembla oposada a la fogosa.''
Aleshores veu que aquesta qualitat la tenen altres animals com per exemple els gossos, per entendre-ho hem de llegir el símil del gos.
Símil del gos:
''Es poden veure en altres animals, i no menys en aquell amb què comparàvem el guardià. Perquè, com sigui, no saps dels gossos de raça que naturalment tenen un tarannà molt manyac per als amics i coneguts, i tot el contrari per els desconeguts''.
I la conclusió que en van treure va ser que mitjançant el símil del gos, era possible trobar unes qualitats com aquestes, que s'han de complir per aconseguir un bon guardià.
[L'índole del guardià ha de ser filosòfica]
Per a Plató, té una importància cabdal el qui ha de ser guardià de la ciutat -de fet, parla de guardiants, en plural, per referir-se als governants- ha de tenir una índole filosòfica i, d'aquesta manera, podrà prendre les decisions adequades perquè la ciutat realitzi en ella la justícia i sigui de debò justa.
Les idees principals d'aquest fragment són:
- Símil del gos.
<<El gos, quan veu un desconegut s'irrita, tot i que abans no ha rebut d'ell cap mal, i si veu un conegut li fa festes, encara que aquest no li hagi fet mai cap bé. No t'ha admirat mai gens, això?>>
- Figura del guardià com a filòsof i home bo per naturalesa.
<<Per tant, el qui hagi d'arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filòsof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.>>
Marta Bargalló, Gerard Cervantes, Marta Clariana, Ferran Galan i Marc Lisbona.
En aquest apartat s’estableix un diàleg entre Sòcrates i Adimant.
En la primera part, Glaucó i Adimant opinen que la injustícia se situa per sobre la justícia, pel contrari, Sòcrates pensa que la justícia està per sobre la injustícia.
Glaucó anima a Sòcrates a defensar la seva idea, la qual l’anomena tesi. Llavors Sòcrates diu que quan un objecte és més gros té mes justícia, mentre que pel contrari, quan és més petit té menys justícia.
Primer de tot, examinaran la justícia a les ciutats, i en faran una descripció i, després, l’examinaran en els homes en particular.
Fan una hipòtesi que diu que si veiessin com neix una ciutat, veurien com es crea la injustícia i la justícia, per tant, afirmen que aquests dos conceptes es creen quan neix una ciutat.
[La fundació de la ciutat. Les professions més necessàries]
Sòcrates: “Una ciutat neix perquè ningú és autàrquic, sinó mancat de moltes coses.
“Homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se”.
A la convivència de les persones l’anomenen ciutat.
Una ciutat es funda a partir de les necessitats de l’home.
- La primera i la màxima necessitat de l’home és la provisió de queviures per a poder existir i viure.
- La segona necessitat és l’habitatge.
- La tercera necessitat és el vestir i altres coses per l’estil.
Sòcrates formula dues preguntes, que són dues opcions, referents al possible funcionament de les ciutats.
1. Una persona realitza una sola feina que serveix per fer el bé a la comunitat i uns s’ajuden als altres.
2. Una persona fa per ella mateixa totes les feines, és a dir, es fa el seu propi menjar, el seu propi vestit, etc.
Adimant opina que la primera opció és més fàcil, que cada persona de la ciutat faci una feina que serveixi per a la resta de ciutadans i que es complementin el treball.
A partir d’aquestes dues preguntes arriben a la conclusió que una ciutat dotada amb l’imprescindible consta de quatre o cinc homes com a molt.
Sòcrates diu que no hi ha ningú exactament igual a una altre persona i que a cadascú li correspon una feina diferent en la qual hi ha de dedicar la major part del seu temps.
També diu: “Les coses són més belles i més fàcils si es fan segons el que els és propi i en temps oportú prescindint de totes les altres”.
Sòcrates canvia la hipòtesi anterior que diu que una ciutat amb l’imprescindible consta de quatre o cinc habitants. Veu que perquè hi hagi provisions caldran més de quatre ciutadans i, d’aquesta manera, a la ciutat s’hi van afegint oficis i va creixent en nombre de ciutadans.
Afegeixen també que una ciutat que no necessiti provisions és pràcticament impossible.
Els primers oficis que consideren necessaris per al funcionament d’una ciutat són:
1. Pagès
2. Paleta
3. Teixidor
4. Sabater
5. Fuster
6. Ferreter
7. Bover
8. Oveller
9. Pastor
10. Comerciant
10. Comerciant
[Necessitat de mercaders i d'obrers]
Segons Plató, cadascú ha de fer el seu propi ofici per tal de col·laborar amb els altres, és a dir, si cadascú s’especialitza en alguna cosa podrà compartir amb els altres els productes que sigui capaç de crear i els altres faran el mateix amb ell. La creació d'aquesta ciutat ideal s'encaminarà a fer realitzable la justícia. Això suposarà articular-ho tot i totes les professions (comerciants, mercaders, marxants i obrers) que els seus ciutadans hi desenvoluparan tenint present que cadascú ha d'exercir una professió per naturalesa i així, s'aconseguirà la perfecció de la ciutat.
Tota l'economia ha de regir-se tenint en compte aquest principi de naturalesa ja que, si es així, la justícia serà possible a la ciutat.
Les idees principals d'aquest fragment són:
- Establiment d'un mercat a la ciutat i la moneda com a signe de l'intercanvi.
<<I què? A la mateixa ciutat com bescanviaran mútuament allò que cadascú fa? Perquè per a això hem fundat una ciutat i establert una comunitat.>>
<<Es evident que ho faran>>-va respondre ell- <<tot comprant i venent.>>
<<De manera que d'això ens en resultarà un mercat, i la moneda com a signe de l'intercanvi.>>
- Articulació de les professions:
- Casta dels comerciants (canvien en moneda)
- Mercaders (compren i venen a l'àgora)
- Marxants (recorren les ciutats)
- Obrers (venen la seva força física com un servei a canvi d'un sou)
<<També hi ha uns altres servidors, pel que jo crec, que en la seva intel·ligència no estan a l'altura de la nostra societat, però que tenen un vigor corporal suficient per sofrir penalitats: aquests, naturalment, venen la seva força com un servei, i del preu en diuen sou; son els anomenats, si no m'equivoco, obrers. Oi que sí?>>
- L'estil de vida dels obrers (vestimenta, construccions, menjar i llar dels obrers)
<<Pimer examinem quina vida menaran els qui s'han preparat així. Quina que no sigui fer-se el menjar i el vi, i els vestits i el calçat? Després d'haver-se edificat cases, a l'estiu quasi sempre treballaran descalços i desvestits; a l'hivern vestits i calçats suficientment. Per menjar es prepararan farina de blat o de civada: la couran o bé la pastaran fent pa o boniques coques que posaran sobre joncs o fulles netes. Es reclinaran recolzant en llits fets de murtra o de corretjoles, i banquetejaran ells i els seus fills. Es coronaran per beure el vi per himnejar els déus. Conviuran amablement i no faran fills més enllà de la seva fortuna, i es protegiran contra la pobresa i contra la guerra.>>
[Creixença de la ciutat]
En aquest fragment trobem un diàleg entre Sòcrates, sempre protagonista, i Glaucó. Aqui deixen de banda el tema de la justícia i la injustícia i passen a parlar de l'evolució de les ciutats. Glaucó diu que l'evolució de les ciutats depèn de la quantitat de persones que l'habitin. Una ciutat amb pocs habitants s'abastirà amb pocs materials, els suficients per viure (menjar, residència, roba...). En canvi, una ciutat on el nombre de ciutadants és més elevat, veurà la possibilitat d'evolucionar ja que hi haurà més necessitats i consum. Aquest fragment va molt lligat amb el següent que parla de la guerra.
Mapa conceptual
GLAUCÓ diàleg SÒCRATES
PETITES ciutats evolucionen GRANS ciutats
- necessitats bàsiques - més necessitats i consum
més evolució---
més gent i un poblat més gran
[Origen de la guerra; necessitats dels exèrcits]
- El poble era el principal problema de l'època. Hi havia una població molt elevada i molt poc territori per poder-se fer càrrec de la població.
- Justificació de la guerra per la necessitat d'expandirse i conquerir nous territoris. Havien de guanyar territoris de les seves poblacions veïnes, i això es feia mitjançant les guerres.
- És a dir, Plató ens diu que l'origen de les guerres és per la passió de la gent cap a la població (de la frase 8 a la 11 de la pàgina 60)
- També ens diu que que qualsevol persona pot formar part de l'exèrcit, i que cap població no es més important que una altre. (ens ho diu al primer paràgraf de la pàgina 61)
[El bon soldat: coratge i braó, però també delicadesa envers els aliats]
Volien construir una ciutat perfecte, on regnés la pau i l'harmonia. Glaucó i Sòcrates debaten sobre com ha de ser un bon guardià, ja que ha de defensar la ciutat. Aquest haurà de ser valent i lluitar bé (podem obervar com ha de ser la complexitat corporal que ha de tenir el guardià), ser amable i manyac amb els amics i conegut, però ferotge amb els enemics.
I la de l'ànima que tingui, si més no, fogocitat.
''Es pregunten a on podran trobar un tarannà amable i fogós a la vegada? Perquè la naturalesa suau sembla oposada a la fogosa.''
Aleshores veu que aquesta qualitat la tenen altres animals com per exemple els gossos, per entendre-ho hem de llegir el símil del gos.
Símil del gos:
''Es poden veure en altres animals, i no menys en aquell amb què comparàvem el guardià. Perquè, com sigui, no saps dels gossos de raça que naturalment tenen un tarannà molt manyac per als amics i coneguts, i tot el contrari per els desconeguts''.
I la conclusió que en van treure va ser que mitjançant el símil del gos, era possible trobar unes qualitats com aquestes, que s'han de complir per aconseguir un bon guardià.
[L'índole del guardià ha de ser filosòfica]
Per a Plató, té una importància cabdal el qui ha de ser guardià de la ciutat -de fet, parla de guardiants, en plural, per referir-se als governants- ha de tenir una índole filosòfica i, d'aquesta manera, podrà prendre les decisions adequades perquè la ciutat realitzi en ella la justícia i sigui de debò justa.
Les idees principals d'aquest fragment són:
- Símil del gos.
<<El gos, quan veu un desconegut s'irrita, tot i que abans no ha rebut d'ell cap mal, i si veu un conegut li fa festes, encara que aquest no li hagi fet mai cap bé. No t'ha admirat mai gens, això?>>
- Figura del guardià com a filòsof i home bo per naturalesa.
<<Per tant, el qui hagi d'arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filòsof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.>>
Marta Bargalló, Gerard Cervantes, Marta Clariana, Ferran Galan i Marc Lisbona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)