Si ens parem a pensar en què és l’ésser humà, podríem afirmar que som racionals, socials, lliures i metafísics, que som l’espècie més avançada i que uns dels altres ens diferenciem per allò que som. Des de ben petits, estem protegits per una bombolla on ens formem, que s’anomena placenta. Un cop naixem ens trobem amb les dures condicions climàtiques a la vida real en comparació en com estàvem. Mica en mica, anem aprenent nous conceptes i ens anem formant com a persones, segons l’educació que hem rebut i l’entorn on ens hem criat.
Fins que no som mínimament grans, no ens enfrontem a les dures condicions que la vida ens imposa, sempre hem estat protegits per la família i l’escola i mai ens hem hagut d’espavilar sols. Per tant com a persones som allò que hem vist i ens han ensenyat, res més, pocs són els que sobresurten realment pel que són sense la influencia dels seus familiars i amics, aquells que realment causen admiració pel conjunt de mortals.
Marta Bargalló