Aquesta fotografia la vaig fer a dos nens turcs fa dos anys que vivien en un poblet i es dedicaven a vendre flors que recollien pel carrer als turistes per a portar diners a casa seva. En aquesta fotografia semblen dos nens innocents, però en realitat eren molt espavilats que amb la seva bellesa i simpatia van aconseguir vendre bastantes flors. Per tant, la pregunta que plantejo és, perquè les persones ens fixem en l'aparença i sense voler-ho determinem el caràcter de les persones?
La veritat és que perquè les persones ens vestim segons la nostra personalitat i la imatge que volem donar a les altres, per tant, molts pares posen de cara al públic als seus fills per aconseguir més beneficis.
La pregunta que se'n deriva és, si és ètic i moral que alguns pares més necessitats econòmicament ho facin?
En aquest cas crec que sí, perquè aquests nens viuen en un poblet molt tranquil, i mentre estan rondant per allà intentant vendre flors, els seus pares poden estar tranquils ocupant-se de les seves obligacions i els fills estan entretinguts fent alguna cosa de profit jugant amb altres nens.
L'altre pregunta que se'n podria derivar d'aquesta fotografia seria si és ètic i moral que utilitzi la seva imatge per a un treball sense el seu consentiment, encara que a ells no els afecti per res?
La veritat és que no és molt ètic i moral encara que no estigui fent un mal ús de la seva imatge, ja que estic utilitzant la seva imatge sense el seu consentiment.
Marta Bargalló
Responent a la primera pregunta, jutgem a les persones per la seva aparença i sense conèixer-les. En el cas dels nens turcs, jo penso que els pares han de tenir una necessitat econòmica molt gran per posar-los a treballar. Referent a la publicació de la fotografia, hagués estat més ètic demanar-ho als seus pares.
ResponEliminaMarta Clariana