Esquemes F.Nietzsche
L'irracionalisme (finals del s.XIX) defensa que la raó perjudica als humans
perquè imposa esquemes i límits a la naturalsa humana, i anul·la la dimensió
artística o el desig de revel·lar-se contra tot. Nietzsche segueix aquest corrent
filosòfic, reflectit en la figura del super home que lluita contra tot, la societat i
es crea a sí mateix.
Aquesta filosofia ve influida per altres filòsofs com Sigmund Freud, que defensa
la teoria de deixar-se guiar pel propi inconscient, ja que ens fa ser qui realment
som. Un altre personatge influent és Darwin, qui afirma que els humans ens
guiem pels nostres instints (que són als gens), i no per la raó.
Per acabar, Schopenhauer influeix també el pensament de Nietzsche,
i diu que tot el que existeix és la voluntat cega, una força universal que ho mou
tot, i ho mou tot cap a la destrucció, el dolor i la mort (pessimisme).
Al llarg del s.XIX hi ha 3 importants filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche
i Freud. Tots 3 troben indicis en la societat i en el pensament de que hi ha
un engany. Marx afirma que sempre hi haurà rics (pocs) i pobres (molts),
i que no es pot canviar perquè és una llei social. Nietzsche defensa que
els humans no som lliures (només els superhomes), i que sempre estarem
sotmesos a Déu, a la Moral o bé a la ciència. Per acabar, Freud també
defensa que els éssers humans som esclaus del nostre inconscient, que
es regeix per dos principis: el de la vida (reproduir-se per mantenir la
continuitat de l'espècie) i el de la mort (sobreviure).
Segons Nietzsche, les teories del coneixement de personatges
anteriors com Kant, Plató, Descartes o Newton són falses, no
existeixen. Fins a la seva aparició, la història de la filosofia i la
humanitat són decadents.
Per això, ell proposa una alternativa a aquestes teories:
el perspectivisme. Aquesta teoria defensa que el més important
de tot, l'únic que realment existeix és la VIDA. Aquesta vida és
importantíssima, ja que és individual, cadascú té la seva i l'ha
de viure a la seva manera. Ningú s'ha de deixar guiar per ningú,
no hem de ser súbdits de ningú (caracter crític envers la religió).
A més, la vida té un repte: fer front a ella mateixa (instint de
sobreviure i de reproduir-se, influència de Freud).
Marta Clariana
